És possible que
ja conegueu aquesta història ja que s'ha propagat ràpidament per internet i
molta gent ha vist el següent vídeo (s'ha tornat viral, que en diuen).
Tracta sobre un noi de Los Angeles al que li agraden, com a molts nens, les
màquines recreatives, els tiquets, els premis. La diferència recau en que
Caine, que així es diu el protagonista d'aquesta història, es construeix el seu
propi centre de màquines recreatives fent servir cartró i molta creativitat.
Amb vosaltres Caine's Arcade.
Creativitat,
emprenedoria, passió, la filosofia del DIY (Do It Yourself o
"fes-t'ho tu mateix")... Això i més transmet la història de les
màquines recreatives de cartró.
No pretenc fer un
gran anàlisi però si que vull aprofitar un parell de situacions del vídeo per
fer dues reflexions.
La primera,
l'actitud del nen quan dia rere dia no aconsegueix clients i ell segueix a la
seva cadira cridant "hey! we're open!" sense cap resultat. Passió.
Passió amb el que un fa, amb el que un creu. Una passió fàcil de trobar en nens
petits però que escasseja massa en el món adult. Aquest nen ho dóna tot pel seu
petit negoci. Dedicació, esforç, enginy (el sistema de validació del fun
pass a mi m'ha deixat mort), les seves pròpies joguines com a premis...
La segona la
resposta del pare quan arriba el seu fill i li demana una màquina del joc del
ganxo i el pare respon: "I per què no la construeixes?". Aquest pare
esta d'alguna manera animant al seu fill a superar els obstacles fent servir la
creativitat i fomentant una actitud emprenedora. I amb imaginació, més
caixes de cartró, un cordill i metres de cinta adhesiva, Caine soluciona el
problema que tenia d'una manera independent i efectiva.
I per últim,
remarcar que aquesta experiència que viu Caine la viu durant les seves vacances
i no durant el seu horari escolar. Ja sabeu per on vaig. Per què no es
treballen (molt més) tots aquests valors, aquestes eines que es reflecteixen en
la història del vídeo, des de les escoles?
