Sovint em pregunto quins han de ser els objectius de l'educació en general i la finalitat concreta del sistema educatiu que tenim actualment a les nostres escoles i instituts. I moltes vegades arribo a la conclusió que en cap cas s'hauria de donar tanta importància a la memorització de dades i al "això és així perquè així ho va dir la figura històrica de torn". Sense treure-li importància als avantatges de tenir una bona memòria, el fet de memoritzar dades per a literalment vomitar-les el dia de l'examen (i oblidar-les al següent) em sembla una activitat d'allò més inútil. Quan jo estudiava (i les enciclopèdies en varis volums s'anaven extingint per deixar pas a les seves homòlogues digitals) ja em semblava absurd haver d'empollar fórmules científiques i que la meva preocupació i la dels meus companys de cara a l'examen fos "Em recordaré de la fórmula del cosinus de l'angle doble?". Que li respon un alumne del segle XXI quan li pregunten quin any va nàixer Shakespeare? Tranquil·lament podria ser: "Un segon profe, que ho busco al Google". És clar que cal un mínim del que podríem anomenar cultura general per a situar successos i personatges històrics, però el que vull dir que tota aquesta informació ja la tenim a Internet i cada cop més immediata i accessible. Potser no necessitem memoritzar fórmules amb lletres gregues o qualsevol altre coneixement sinó donar-li més importància a quan i com s'han de fer servir. Hi ha una dita que diu alguna cosa com "Dóna-li un peix a un home i menjarà un dia; ensenya'l a pescar i menjarà tota la vida". Doncs és precisament això mateix. Clar que és molt més còmode que et donin un peix i no haver-lo de pescar tu mateix, però hauríem de ser capaços de superar aquesta inèrcia mandrosa de la societat. En tot cas, això és un altre tema...
Els centres educatius no només haurien d'ensenyar uns continguts mínims (la concreció d'aquests continguts mínims és, de nou, un altre debat), si no que també sobretot s'hauria de centrar en treballar amb els alumnes un seguit d'eines, capacitats, habilitats i maneres de fer que possibilitin un desenvolupament personal per a una vida plena, lliure i independent per a l'individu en primer lloc, i interdependent en segon lloc per tal de d'exercir el nostre paper en societat adequadament. L'educació del segle XXI s'ha de centrar formar a l'individu en les següents capacitats:
M'agrada molt la idea de evitar memoritzar dades que, el dia que hagis d'aplicar, molt probablement tinguis al abast del ratolí. I penso que la solució a tot això es que els polítics renunciïn a controlar l'educació (i que de tot això se'n encarregues un orgue dirigit per persones que es dediquen al ensenyament). Però, és clar, qui deixarà anar una eina política tant forta com l'educació dels més joves, no fos cas que s'adonessin del que passa realment...
ResponEliminaGràcies pel comentari Merlin! Tens el petit honor de ser el primer!
ResponEliminaLa proposta que comentes de que l'educació la gestioni persones dedicades a l'ensenyament és semblant al sistema que es duu a terme a Finlàndia, on els administradors i càrrecs públics han estat prèviament professors. Clar que el cas finès té grans diferències al nostre, en recursos o prestigi de la figura de professor, per exemple...