Índex de creativitat, mala estratègia

Al parlar sobre la intel·ligència o al intentar definir-la es cau en el vici de fer referència al quocient intel·lectual, mal anomenat coeficient intel·lectual, o IQ per les seves sigles en anglès. Aquest número és una puntuació que s'obté al realitzar un test estandarditzat aparentment dissenyat per mesurar la intel·ligència. Aquests tests solen constar de preguntes de memòria i de lògica numèrica. Fins aquí, d'acord, els tests IQ són una eina més que ens donen més o menys informació de les habilitats d'un individu. Però una de les principals crítiques d'aquest índex és que la informació que dóna és sempre en relació als altres individus. Tenim un IQ mitjà de 100; si fas un test i treus més puntuació, arribaràs lluny; si en treus menys, la societat no pot esperar gaire de tu. I per tant, gràcies a que és un concepte molt estès per la societat, fomenta el paradigma de que hi ha objectivament millors persones que altres en lloc de potenciar la idea de la diversitat dels individus i per extensió, de que no es pot avaluar a tothom amb un sol sistema. I a més a més, aquests sistema del IQ només es centra en la intel·ligència lògico-matemàtica, deixant de banda altres tipus d'intel·ligències.

Actualment la societat, que ha tant ha canviat des de la creació per William Stern del IQ al 1912, no demana tant grans dominadors d'una d'intel·ligència lògico-matemàtica si no que busca individus creatius, innovadors, capaços de solucionar problemes i superar obstacles que encara no ens podem arribar a imaginar. I poc a poc, tant la societat com els governs es van adonant de que l'actual sistema educatiu no respon a aquestes noves necessitats. Als Estats Units, per exemple, tal com s'explica en aquest article, líders polítics i empresarials de diversos estats s'han adonat de la important tasca que tenen les escoles per tal de desenvolupar competències en creativitat i innovació i estan mirant de desenvolupar un sistema per establir un índex de innovació, un índex de creativitat per mesurar quant eficientment desenvolupen els centres aquestes tasques.

Com diu l'article, ningú dubta que es bo i necessari que les escoles desenvolupin projectes sobre creativitat, innovació i l'actitud emprenedora. Sobretot l'actitud emprenedora. I el primer problema d'aquest índex es que sembla centrar-se tan sols en les habilitats creatives aplicades a l'art i no en l'emprenedoria. I per altra banda aquest índex cau en el mateix error que el sistema del IQ en pretendre comparar per tal de quantificar numèricament el grau d'èxit, ja sigui de l'individu o del centre, en comparació als altres. Iniciatives com aquest índex trivialitziarien la innovació i la creativitat. Seguirem fomentant el paradigma quantitatiu, de "quants més, millor", enlloc del qualitatiu, el qual es centra en la qualitat i en el valor afegit per la societat i l'individu.