Què s'ha d'ensenyar a les escoles del segle XXI? (III)

3- Intel·ligència emocional i interpersonal

La intel·ligència emocional no té més bon camp d'entrenament que el que es genera en una aula d'una escola o un institut on l'alumne interacciona i es relaciona constantment amb altres alumnes i el professor. L'estudi d'aquesta intel·ligència emocional ha de contemplar tant vells coneguts com l'empatia i conceptes que no s'escolten tant com l'assertivitat però sobretot ha de canviar el paradigma que tant la majoria de lletres de cançons pop com les pel·lícules mostren, el paradigma de que som esclaus de les nostres emocions. La gestió emocional és el procés que ens impedeix que quan estem tristos sembli que el món s'acaba i el què ens impedeix que cometem estupideses quan l'eufòria ens visita. No em malinterpreteu, les emocions són vitals, precisament emocionar-se és el que ens fa moure i créixer, però sovint un descontrol emotiu acaba sent contraproduent. I un cop estiguem en pau amb les nostres pròpies emocions podrem desenvolupar el nostre rol dins d'aquesta societat cada cop més connectada on conflueixen emocions i personalitats extremadament variades. Mitjançant una adequada gestió emocional pròpia, amb l'autoconfiança i força de voluntat que hi van darrere, els alumnes podran desenvolupar-se correctament en feines tant a nivell individual com en equip, assumint rols de lideratge, sent empàtics amb els altres i assertius i integres amb un mateix aconseguint, en última instància, ser feliços.

4- Ser creatiu

Sovint el concepte de creativitat s'ha vist delimitat dins d'un àmbit artístic però per sort cada cop més la societat va entenent que la creativitat és pot aplicar a tot i cadascun dels camps de desenvolupament humà. És pot ser creatiu (o no ser-ho) en pintura, música, teatre, dansa... però també és pot ser creatiu en matemàtiques, en el món dels negocis, en les relacions entre individus, a nivell organitzatiu. De fet, la creativitat no és una opció. Cal ser creatiu, cal innovar, millorar i sorprendre amb allò que s'està fent. La creativitat és la eina que tenim com a humanitat per a no quedar-nos estancats.  Quan som petits la nostra imaginació no té límits, a mesura que "ens fem grans" diversos factors fan que poc a poc la nostra imaginació quedi reduïda a una mínima expressió en part perquè aquesta imaginació és vista sovint per la societat com cabòries i pèrdues de temps. A les aules s'ha de donar una empenta a la creativitat ja que no és res més que l'aplicació real i tangible d'aquesta imaginació per tal de generar quelcom amb valor, trobar una solució a un problema, millorar allò existent o inventar-ne un de completament nou. I en aquest procés les escoles tenen un paper fonamental perquè per a ser creatiu calen unes eines amb les quals treballar i un coneixements de partida. Per tant des de l'educació cal donar a conèixer i ensenyar a fer anar les eines, cal donar uns coneixements bàsics des de on l'alumne pugui començar a ser creatiu, però sobretot cal transmetre que tant les eines com els coneixements no són axiomes inamovibles, que tot és pot canviar i millorar, que a tot arreu és pot innovar i ser creatiu. La creativitat comporta una sèrie de conductes i maneres de fer estretament lligades al següent punt...




Què s'ha d'ensenyar a les escoles del segle XXI? (I)
Què s'ha d'ensenyar a les escoles del segle XXI? (II)
Què s'ha d'ensenyar a les escoles del segle XXI? (IV)