"Vet aquí una vegada que els animals van decidir que calia fer quelcom heroic per a
solucionar els problemes del "nou món", així que van organitzar una
escola. Van adoptar un currículum d'activitats consistent en córrer, enfilar-se
a un arbre, nedar i volar. Per tal de facilitar l'administració, tots els
animals cursaven totes les assignatures.
L'ànec era un
nedador excel·lent, millor que l'instructor, i va obtenir unes molt bones notes
en vol, però pobres en córrer. Per tal de que millorés aquest aspecte, s'havia
de quedar desprès de classe, i fins i tot va abandonar la natació. Això va
durar fins que les seves potes de palmípede van quedar malmeses i es va
convertir en un nedador mediocre. Però la nota mitjana era acceptable en
l'escola i ningú s'hi va preocupar, excepte l'ànec.
El conill va
començar el primer a la classe de córrer; tot i això, va tenir un col·lapse
nerviós com a conseqüència del temps que havia de dedicar a la pràctica de la
natació.
L'esquirol
s'enfilava molt bé als arbres fins que es va sentir frustrat a la classe de
vol, en la que el mestre li feia sortir arran de terra enlloc de deixar-li
baixar planejant des de la copa d'un arbre. Va patir moltes rampes musculars
com a conseqüència de l'excessiu esforç, i li van posar un suficient rascat a
enfilar-se i un insuficient a córrer.
L'àliga era una
alumna problemàtica i va ser fortament castigada. A les classes d'enfilar-se
arribava a la copa de l'arbre la primera de tots, però insistia en fer-ho a la
seva manera.
Al acabar l'any,
una anguila gens comú que nedava molt bé i també corria, s'enfilava i volava
una mica, va aconseguir la nota mitjana més alta i li va correspondre
pronunciar el discurs de comiat.
Els gossets de
les praderies van quedar fóra de l'escola i van preguntar-se per què
l'administració no va incloure en el currículum les assignatures d'excavar i
construir caus. Van enviar els seus cadells a aprendre amb el teixó, i més tard
s'hi van unir marmotes i talps per inaugurar una escola privada de gran èxit."
L'escola dels
animals.
Dr. R. H. Reeves
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada